MÉS DE 425.000 ANYS SEPAREN EL CRANI 17 DE LA "SIMA DE LOS HUESOS" DE ÖTZI I ENS OBRE DE NOU L'ETERNA PREGUNTA
QUÈ ÉS LO HUMÀ?
SABEU QUÈ ÉS REALMENT UN HOMICIDI?
Entenem per “homicidi” des del seu significat etimològic: procedent del llatí homicidĭum,
un compost d'homo (esser humà) i caedere (matar),
de manera que literalment significa "matar un ésser humà".
(Javier Trueba / Madrid Scientific Films)MADRID, Espanya.
Ferides letals en un crani de 430,000 anys des d'Atapuerca són les primeres peces d'evidència per un assassinat humà, diuen els antropòlegs.
El crani trobat a la Sima dels Ossos, a Atapuerca, té dues fractures amb diferents trajectòries. I van ser ferides mortals de necessitat. Els grans forats en un crani de fa 430.000 anys trobat a la "Sima de los Huesos", a Atapuerca, revelen l'ús d'una violència extrema. De fet, els investigadors afirmen que es tracta d'un dels primers casos documentats d'assassinat de tota la Història. El relat i l'estudi d'aquest crim prehistòric, dirigit per Nohemi Sala, del Centre Mixt UCM-ISCIII d'Evolució i Comportament Humans, s'acaba de publicar-se a la revista PLOS ONE.
Es tracta d'un altre dels «tresors» paleontològics de la "Sima de los Huesos", un dels jaciments més prolífics de la Serra d'Atapuerca. Allà, al final d'una profunda cova de la serra burgalesa, i al fons d'un avenc de gairebé 15 metres de profunditat, els investigadors porten diverses dècades extraient fòssils de fa més de 400.000 anys, època coneguda com a Plistocè Mitjà i de la qual, exceptuant a Atapuerca, difícilment tobem un grapat de restes fòssils a tot el món.
Però la "Sima de los Huesos" és diferent. Allà, gairebé trenta individus diferents conformen el que és, sens dubte, el millor jaciment paleontològic del món per a l'estudi d'aquest període. I un nombre tan gran de restes dóna per a molt més que analitzar trets anatòmics. Permet, de fet, estudiar comportaments, relacions socials, dinàmica de grups ... O fins i tot explicar històries d'assassinats.
El crani 17 de la Sima està pràcticament complet, i ha estat reconstruït pacientment pels científics a partir de 52 fragments, apareguts al llarg de nombroses campanyes (unes vint) d'excavació diferents. Però un cop reconstruït va donar la sorpresa: el crani 17 mostra, en efecte, dos greus lesions penetrants en l'os frontal, just a sobre de l'ull esquerre.
Utilitzant les tècniques forenses més modernes, com l'anàlisi de contorns i trajectòria dels traumes, els autors de la investigació han demostrat que les dues fractures van ser produïdes per dos impactes diferents però procedents del mateix objecte. Els dos cops mostren trajectòries lleugerament diferents i van ser, sens dubte, la causa de la mort del subjecte.
Segons els investigadors, és molt poc probable que les ferides es produïssin com a conseqüència d'una caiguda fortuïta o d'un accident d'alguna altra classe. L'eix direccional de les dues lesions, en efecte, és vertical, la qual cosa indica que van ser produïdes per dos cops assestats de dalt a baix.
Més aviat, i basant-se en el tipus de fractura, la localització de les ferides i el fet que van ser infligides amb el mateix objecte, porten els investigadors a interpretar-les com el resultat d'un acte letal d'agressió. Un acte que podria considerar-se com el primer cas (conegut) d'assassinat en la història humana.
I el que és més, els científics han trobat evidències que, un cop mort, el desgraciat individu va ser probablement arrossegat i llançat a la Sima per altres dels seus congèneres, el que suggereix que l'acció humana podria ser responsable de l'acumulació de restes al fons d'aquest fossat natural.
Com van poder acumular tants cadàvers en el mateix punt és quelcom que, ara per ara, constitueix una incògnita. Però l'assassinat de la Sima podria ajudar a resoldre-la, apuntant en la direcció d'una primitiva forma d'enterrament, i no d'una acumulació natural de les restes.
Dimecres, maig 27, 2015
http://archaeology.org/news/3318-150527-spain-cranium-blows
http://www.abc.es/sociedad/20150527/abci-primer-asesinato-historia-201505271630.html
http://archaeologyinfo.com/homo-sapiens/